miércoles, 31 de diciembre de 2008

Maçoneries progresistes i maçoneries dogmàtiques (En Catalán)

.
Publicado en Idioma Catalán, gracias a la traducción fraternal del Q:. H:. Jordi Martí i Bautista del Or:. de Barcelona, España, en su blog El Maçó Aprenent (http://maconeria.blogspot.com/2008/12/maoneries-progresistes-i-maoneries.html)
.
26 desembre 2008
.
Por: Iván Herrera Michel. Mestre Maçó. Vicepresident de CLIPSAS.


M'ha convidat el meu Taller a compartir algunes reflexions sobre el que entenc per Maçoneria progressista i adogmàtica, així com per Maçoneria dogmàtica.

En realitat, aquestes són dues nocions Maçòniques molt propagades en la retòrica de l'Orde des de fa un parell de segles, i sobre els quals en diversos països llatinoamericans només s'ha vingut a debatre des de fa uns dos o tres dècades, en virtut de l'autarquia, que sota el signe de la “regularitat” (en la seva significació anglosaxona) es vivia en ells. Molt a pesar, de la presència de les Lògies mixtes que allà treballaven, jurisdiccionades a l'Ordre Maçònica Mixta Internacional “El Dret Humà”, fundada en l'Or:. de Paris el 4 d'abril de 1893.

Sol trobar-se en la literatura Maçònica, que es qualifica a les Grans Lògies com dogmàtiques o progressistes, a partir, principalment, de la seva disposició enfront de la Iniciació de les dones, les visites de les Maçones o el seu posicionament teològic entorn de l'al·legoria del “Gran Arquitecte de l'Univers”, la creença en l'existència d'un “ser suprem” i la presència en els treballs d'un llibre considerat com sagrat. No obstant això, la qualitat de progressista o dogmàtica d'una Gran Lògia maçònica no s'esgota allà. Si una Obediència Maçònica inicia dones i homes en igualtat de condicions, i exigeix al mateix temps en els seus Tallers la presència d'un llibre considerat com sagrat, o la creença obligada en un “ser suprem”, o en un “principi creador”, o imposa concebre els Landmarks d'una determinada i impertorbable manera, és clar que es tracta d'una Gran Lògia mixta que està practicant una Maçoneria dogmàtica. D'igual manera, una Gran Lògia femenina o mixta que imposa manaments, i no suggeriments; no incentiva la llibertat de pensament i de consciència en els seus integrants, sinó que, per contra, els adoctrina intentant inculcar o reforçar preconceptes, és clar que és una institució dogmàtica. I en la practica, cal reconèixer que aquest dogmatisme es presenta, indistintament, en Maçoneries femenines, mixtes i masculines.

Si per contra, l'Obediència Maçònica en qüestió, ja sigui masculina, femenina o mixta, deixa en llibertat als seus Tallers per col·locar o no un llibre que considerin sagrat, permet en el seu si treballar o no a la Glòria del Gran Arquitecte de l'Univers, prendre jurament (que és afirmar o negar alguna cosa, posant per testimoni a un déu o invocant alguna cosa sagrat) o fer si no n'hi ha una promesa, (que és l'expressió personal de la voluntat de donar o fer alguna cosa), deixa les qüestions teològiques a la consciència de cada qui, convoca a una reflexió crítica sobre els referents que assumeix com Maçònics, etc., és clar que es tracta d'una Gran Lògia de pensament adogmàtic i progressista, indistintament del gènere dels seus integrants.

En un pensament Maçònic progressista, els símbols i eines són interpretats instrumentalment i no posseeixen un valor en si ni un significat prefixat. Ja que un símbol pot significar alguna cosa diferent de cada Maçó, com a fruit de les circumstàncies i la història personal de cadascun d'ells. Són continents, i els seus significants poden abocar-se des de la perspectiva crítica que la Maçoneria és alguna cosa perfectible.

La naturalesa progressista o dogmàtica d'una Gran Lògia pot ser mesura, per exemple, per la quantitat de llibertat que atorga als seus membres per pensar la realitat Maçònica, per jutjar el seu present valorant-lo des del “haver de ser”, i pel propòsit de les seves especulacions en un món on l'evolució de l'Ordre es concep com una exigència dels Antics Landmarks (límits), amb la convicció que les maçones i els maçons actuals poden realitzar un canvi necessari en igualtat de condicions que els d'antany. Precisament en compliment i aplicació d'una concepció evolutiva imposada per aquests Landmarks.

És una concepció de progrés Maçònic, que implica una variació en el sentit positiu de millora, en la que la vella premissa de Llibertat, Igualtat i fraternitat - que són de les més grans esferes del pacte Maçònic - és harmònica amb una societat contrahegemònica, diversa i incloent regida per principis d'equitat, justícia, solidaritat, pau, etc.

Naturalment, les dues formes de concebre a la Maçoneria es constitueixen en unes plataformes perdurables sobre les quals es desenvolupen altres concepcions harmòniques amb elles.

En altres paraules, podem afirmar que la superestructura ideològica d'una Gran Lògia determina la seva estructura de poder, de tal forma que trobem al llarg i ample del planeta Obediències Maçòniques - tant en el simbolisme com en els Alts Graus - clarament de cort democràtic, confessional, laic, absolutista, feudal, liberal, dogmàtic, progressista, etc., on el concepte de jerarquia es concep ja sigui emanat de funcions prèviament definides i delegades expressament per una assemblea democràtica, o, fonamentades en línies de comandament similars a les quals distingeixen a la jerarquia eclesiàstica i militar.

Una Maçoneria dogmàtica posseeix en si mateixa un esperit conservador que es relaciona amb les forces que s'oposen al canvi, i amb els esquemes de control i poder coercitiu que intenten mantenir l'estatus quo. I en tot cas, es tracta d'un assumpte que es relaciona amb la quantitat de llibertat que es permet als seus membres per actuar com considerin correcte d'acord a la seva pròpia consciència. En aquest àmbit, la prohibició d'atemptar contra el dogma o qüestionar els mandats de l'autoritat en exercici, és absoluta.

Per això, la proposta conservadora es limita gairebé sempre a la repetició dels significats acceptats i es valida per l'aprovació que d'ella fa la classe dirigent. Mentre que el pensador progressista defineix la seva postura filosòfica d'acord al seu personal esquema ètic i es valida pels designis de la seva pròpia consciència particular.

Una postura Maçònica progressista no consisteix, per exemple, a promoure la Iniciació de dones per practicar sense distingeixo de gènere els antics dogmes que han acompanyat a alguns sectors de l'Ordre. Això és seguir fent dogmatisme, però amb dones.
La posició adogmàtica, consistiria a assumir un pensament, tant per homes com per dones, junts o per separats, que allunyi tota afirmació formulada de manera obligant, derivada d'un absolut o d'una revelació, o imposada per la via de l'autoritat.
Llavors, podem concloure que la qualitat de dogmàtica o progressista d'una Gran Lògia o d'un cos d'Alts Graus està lligada a la transcendència de la llibertat i del dogma al seu interior, tant en els seus abasts personals com institucionals.

Naturalment, aquests dos beuratges ideològiques, psicològiques i institucionals, així com els seus graus intermedis i combinats, són igualment legítimes i per la via de la Tolerància i el respecte a la diferència devem acceptar-les com dues expressions diferents de la realitat Maçònica.

Ja que el principi de bona fe que hem de professar al jutjar a altres Maçons i Maçones, ens imposa acceptar que les dues formes de Maçoneria estan ben intencionades i entenen que les seves responsabilitats iniciàtiques s'estenen més enllà de les columnes dels seus Tallers. Independentment del gènere dels seus membres i el tarannà del seu pensament.
Barranquilla – Colòmbia 4/09/2008
.

No hay comentarios: